Protocol de cria

El protocol exposat es fruit de la recerca feta durant els anys 2008, 2009 i 2010, recollint experiències no només de Torreferrussa, també d'altres centres de recuperació a Europa i als Estats Units, així com privats també arreu que dediquen els seus estius i diners a tirar endavant uns quants polls.

El resultat de la recerca pot semblar obvi. Algú ha expressat "és normal que els polls insectívors vagin millor si són alimentats amb insectes". Potser aquesta recerca ha fet evident aquesta obvietat perquè pugui ser aplicada.

Més important potser que provar aquest fet, ha estat descobrir el contrari, com de malament van els insectivors si NO són alimentats amb insectes. 

A aquesta secció es dona detall del protocol de cria adoptat pel Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, amb un èmfasi important a la dieta de cuc de la farina (Tenebrio molitor), dieta implementada fruit d'aquesta recerca.

Els resultats d'aquesta dieta composta únicament d’insecte, comparats als resultats de les dietes utilitzades a temporades anteriors (carn de rata i pinso de gat), demostren una optimització destacable en la cria i rehabilitació del falciot negre a aquest centre.

La dieta s'ha mostrat també molt satisfactòria en la rehabilitació de falciots adults.

 

Resultats de la nova dieta

                              A l'alliberament

Un increment mig del pes de 5 grams    en polls arribats ja com a volanders Uns destacats 7 grams en polls arribats al centre amb edats més joves

volander

poll

Increment destacable en una espècie on els adults pesen uns 42 grams


          Factor clau en la supervivència a la natura

 

Un increment de quasi un 30 % de la supervivència

respecte a temporades anteriors


Recuperació de condicions clíniques extremes

 (Emaciació/Caquèxia)

                    

   Descarta en molts casos un

protocol de sacrifici a l’admissió

   basat en la condició física

 

La condició del plomatge i vol va

 

ser extremadament més òptima

 

comparada al resultat de les dietes anteriors

El comportament natural de demanar menjar a l’arribada dels

pares al niu observat a la natura amb tots els polls, ha estat

adquirit en poc temps per quasi la totalitat dels falciots,

inclús els més greus.

Aquest comportament ha arribat en la majoria fins al moment de

l’alliberament,facilitant enormement l’alimentació dels polls.


Amb dietes no basades en insecte, aquest

comportament natural era molt menys evident,

i calia forçar als polls en la majoria de casos.

 


Dietes no basades en insecte podrien ser considerades inapropiades i inclús perilloses,

 Com les utilitzades en anteriors temporades:

- carn picada de rata de laboratori

-Pinso de gat (fórmula descrita a la bibliografia com exitosa amb espècies insectivores, basada en un pinso altament proteínic i lliure de carbohidrats).




Els objectius d’exposar aquest mètode són:

  • Molts centres de recuperació estan actualment utilitzant dietes no basades en insecte (principalment pinso de gat), per criar polls d’espècies insectívores. De la mateixa manera, Internet és ple de fons, teòricament reputades, que aconsellen també el pinso de gat per la cria d’aquest polls. Consells que són seguits per particulars que decideixen criar polls a casa seva.
  • És important donar a coneixer els pobres resultats quan s’utilitzen aquestes dietes no basades en insecte per criar falciots. Uns resultats extrets de dades empíriques amb una mostra amplia de polls de diferents edats i diferents condicions clíniques. Aquest resultats segurament es podrien extrapolar també a altres especies insectívores, com ara les orenetes.
  • Cal reflexionar sobre el fet d’utilitzar dietes incorrectes que posen en risc, ja no la supervivència durant el procés de cria, sinó també la supervivència dels polls que han pogut tirat endavant amb aquestes dietes un cop han estat alliberats. No te cap sentit dins uns context professional de rehabilitació de fauna salvatge utilitzar dietes incorrectes un cop observats els mal resultats.
  • Els insectes produïts comercialment són molt cars, i de vegades poden no ser assumibles per centres de recuperació que han de tirar endavant molts polls d’espècies insectívores. L’opció d’utilitzar el cuc de la farina, un insecte relativament més econòmic (~20€) que per exemple el grill domèstic (Acheta domestica) (~80€), hauria d’ ajudar a decidir un canvi cap a una dieta provada com a óptima.
  • S'ha intentat trobar una dieta que pugui ser definitiva i asumible per molts centres de recuperació. No es preten descriure aquesta dieta com millor que altres dietes on també s’utilitzen unicament insectes. Per exemple la Mauersegler Klinik a Frankfurt, centre de referència en la rehabilitació de falciots, on la Dr. Christiane Haupt porta la recuperació d’aquesta espècie als seus límits màxims, utilitzen una dieta basada en grill domèstic. Segurament es podrien considerar dietes mes complertes aquelles compostes d'una varietat més amplia d'espècies d'insectes, com ara les utilitzades per experts criadors dins l'ambit privat com ara Hilde Mathes a Alemanya o Gillian Westrey al Regne Unit (informació a www.Swift-conservation.org). Aquestes dietes sens dubte son recomanables i factibles quan no hi han limitacions económiques, segurament quan es crien un número limitat de polls orfans.
  • Exposar el fet de l’existència de certa controvèrsia en la utilització del cuc de la farinaLa dieta provada i utilitzada a Torreferrussa de forma satisfactoria esta basada i inspirada en Kyle and Kyle (2004), rehabilitadors dels Estats Units amb llarga experiència en la cria d'una espècie americana de falciot, el Chimney Swifts (Chaetura pelagica). La seva experiència exposa dades satisfactòries de rehabilitació i inclús recuperació d’ocells en anys posteriors. A Torreferrussa s’ha demostrat l’èxit d’aquesta dieta amb el falciot negre, corroborant també la inexistencià de problemes causats per la dieta amb anàlisis histopatològiques portades a terme en alguns individus.
  • A la dieta del cuc de la farina s’ha intentat afegir altres espècies d’insecte, com ara el grill domèstic (producció industrial) i amb espècies criades al propi centre de recuperació com ara el cuc de seda (Bombyx mori), cuc de mel (Galleria melonella) i la panerola argentina (Blaptica dubia). Aquest insectes complementen la dieta, tot i que el cuc de farina representa el 90% per una raó bàsicament econòmica i una dificultat de producció en quantitat d'aquestes espècies. Fent un càlcul de costos, per exemple una dieta de grill com la utilitzada a la Mauersegler Klinik seria insostenible per criar els més de 800 falciots i ballesters que arriben cada temporada al centre. Observats els resultats de la investigació, aquesta inversió podria ser també considerada innecessària.