Agraïments

Vull donar les gràcies als professionals del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa a Barcelona, que han cregut en el projecte des dels inicis. Particularment a n'en Joan Mayné, l'encarregat del centre qui ho ha fet tot possible, a la Laura Olid amb qui m'he passat hores i hores a l'Apus Roomdia rere dial'alimentant més de 327 falciots al mateix temps, 5 vegades al dia!, i l' Elena Obon que va supervisar la meva tesina quan vaig comencar la recercaGràcies també al director del centre en Manel Pomarol i la resta de professionals i voluntaris del centre.

Al llarg d'aquests anys he tingut l'oportunitat d'entrar en contacte amb la "comunitat falciotera", un grup d'experts i amants d'arreu d'aquesta espècie en diferents camps d'estudi, des de la biologia, conservació, rehabilitació o simplement la pura admiració que sorgeix de la seva contemplació. He adquirit l'entusiasme i l'amor pels falciots fins a tal punt que ja em considero un d'ells.

El protocol que es detalla en aquesta Web, encara que és relativament simple, prové de l'experiència de molta gent. Començant pels professionals de Torreferrussa.

El projecte va començar com a part de la tesina de master feta a the Zoological Society of London/Royal Veterinary College. En aquell temps jo estava vivint a Londres, així que vaig començar per bombardejar amb correo electronics a reconeguts experts i rehabilitadors al Regne Unit. Gillian Westray, una excel·lent rehabilitadora de falciots, orenetes i orenetes cuablanques, va ser juntament amb l'energètic Edward Mayer, la primera a advertir-me dels efectes contraproduents d'algunes dietes. També vaig obtenir molta informació sobre la biologia dels falciots per part dels investigadors de la coneguda colònia de falciots a la Torre del Museu d'Oxford i a Thais Martins.

Mes tard vaig enfocar la meva recerca cap a Alemanya, on vaig contactar amb Ulrich Tigges, qui amablement em va oferir multitud d'informació i nous contactes dins la comunitat falciotera. Claudia Lerbs va ser el meu contacte inicial amb la Mauersegler Klinik, centre de referència en la rehabilitació de falciots. Com anteriorment havia fet Gillian, la Claudia va omplir el meu compte de correu amb multitud de missatges advertint-me dels efectes perjudicials d'una dieta de carn o pinso. Vaig visitar la Clínica a Frankfurt i allá vaig conèixer a la Dra. Christiane Haupt, qui avui és una gran amiga. De ella, de forma molt fàcil, he obtingut tota la informació que he pogut. Vaig ser testimoni d'una operació d'implant de totes les plomes d'un falciot, i del seu posterior alliberament, va ser realment impressionant. Penso que la Christiane te un do especial amb els falciots. Amb la Christiane podem no estar d'acord en tot, però estic segur que ella ara mateix esta molt contenta de saber que els falciots de Torreferrussa i amb gairebé tota probabilitat de la resta de Catalunya ja no mengen ni carn de rata, ni pinso de gat! Vull agrair a la Dr. Christiane Haupt tots els seus consells i a la Associació Alemanya per la Protecció del Falciot Negre (Deutsche Gesellschaft für Mauersegler) per deixar-me incloure algunes fotografies molt reveladores, referenciades com DGfM ©

 

També a Alemanya vaig trobar a l'encantadora Hilde Matthes, que viu en una casa plena de caixes niu per a falciots (normalment totes ocupades) i també caixes arreu el veïnat. Quan em va explicar el seu mètode no vaig tenir dubtes que qualsevol falciot, posat a caure del cel, voldria caure a les seves mans!

Vaig contactar experts als Estats Units, com la Dianne Winn del centre de recuperació "Avian Haven", o l'expert en dietes animals Mark Finke. Amablement em van facilitar molta informació relacionada amb dietes alternatives, desafortunadament aquestes no ens van funcionar amb els falciots.

A aquest camí, he conegut a n'en Miguel Carrero, un gran amic. Crec que Miguel és un enamorat dels falciots en tots els sentits possibles, i treballa dur per convèncer a qui es deixa que en la cria de falciots s'han d'utilitzar les dietes adequades (o sigui, insectes). En Miguel ha aconseguit per exemple que la Sociedat Española de Ornitologia (SEO) hagi canviat al seu Web la informació relativa a la cria a mà de pollets d'insectívors, descartant antigues dietes errònies i recomanant l'ús exclusiu d'insectes. Tenaç a convèncer a altres centres de recuperació a Espanya, i molt actiu participant en fòrums d'informació. Agraeixo a Miguel la seva ajuda en la construcció d'aquest lloc web.

 El primer Congrés Europeu sobre el Falciot Comú celebrat a Berlín al 2010 va ser una gran oportunitat per retrobar-me amb tota aquesta comunitat, conèixer a més altres membres d'aquesta comunitat, i intercanviar informació. Espero en el proper en 2012 poder contribuir amb la meva experiència i poder explicar-los el benefici obtingut amb aquesta plana entre els rehabilitadors d'aquesta fascinant espècie.

 Un article amb detall complet dels resultats d'aquesta recerca serán publicats aviat al volum V de Zoo Animal Nutrition. Aquest article es fruit de la presentació de la recerca feta al 6e Zoo Nutrition Conference (European Association of Zoos and Aquaria) el passat 2010.